Després d'haver encadenat tres victòries consecutives en les darreres tres jornades, dissabte el Mecanoviga Eixample es va deixar tres punts a Alacant en un partit en el qual l'Hércules San Vicente va saber jugar a la perfecció les seves cartes. El match, que va començar amb algunes imprecisions inicials per part de les barcelonines, va posar-se de cara per les visitants quan al minut 6 de joc Kautar realitzava el 0-1 després d'una gran jugada col·lectiva. El domini ofensiu de l'Eixample va ser absolut durant el primer tram de partit, superant amb facilitat la defensa zonal alta plantejada per les valencianes i desaprofitant diverses ocasions manifestes de gol. En una acció desafortunada en la qual Laia va torçar-se el turmell just quan defensava un 1vs1 a la banda, Hércules va marcar l'empat aprofitant que la jugadora atacant no va trobar oposició per encarar la porteria eixamplina. Amb aquell gol l'equip local va entrar al partit, va començar a crear perill mitjançant un joc en llarg i directe i va aconseguir col·locar el 2-1 al marcador després d'una bona combinació ofensiva a camp contrari. Lluny d'ensorrar-se, però, les noies de Pep Antoni Roig van tornar a recuperar el domini del partit i al minut 14 de joc, en una altra gran combinació col·lectiva d'atac, Emma aconseguia l'empat a 2. A partir d'aquell moment, els últims minuts del primer període van ser un autèntic atac-i-gol però sense gol, ja que l'Eixample va topar-se constantment amb la portera rival i la imperfecció en la finalització.
Malgrat la sensació de dominar i ser superiors, la segona part va començar amb el 3-2 d'Hércules completant un contracop de manual. El gol va caure com un gerro d'aigua freda i va ser el preludi d'uns minuts de nervis, imprecisions i males preses de decisions per part de les barcelonines, que seguien estavellant-se contra el mur defensiu rival sense trobar el camí del gol. En aquell moment arribaria el moment clau del partit: la lesió de Sara, l'única portera que havia viatjat en condicions de jugar. Berta, l'altra portera de l'equip, havia fet 450km d'autocar a 38 de febre i vòmits, però davant la lesió de la seva companya va entrar al camp sense haver escalfat i disposada a ajudar les seves companyes, costés el que costés i fos com fos. Faltaven 11 minuts pel final del segon període i aquesta situació caòtica, lluny d'afeblir l'Eixample, va ser sinònim d'enfortiment.
El tram final del partit va tornar a ser de domini absolut de les visitants, que van superar en diverses ocasions la defensa zonal a 1/4 de pista de les alacantines i van fer pujar el 3-3 al marcador amb un gol de Roser quan faltaven quatre minuts per l'acabament del partit. En aquell moment, amb cinc faltes a sobre, les eixamplines cometien una sisena falta i un doble penal que Berta aconseguia aturar. Va ser aleshores, quan faltaven tres minuts pel final, quan un error en la sortida de pressió i una pilota regalada al rival va significar el 4-3 d'Hércules. Immediatament, però, les barcelonines treien el joc de 5 i a dos minuts pel final Carlota Cobo segellava el 4-4 en el marcador. Amb dos minuts al davant tot semblava de nou possible, però un altre regal al rival en la sortida de pressió permetia a l'Hércules marcar el 5-4 definitiu que tancaria el partit.
Malgrat la dura, inesperada i surrealista derrota, el Mecanoviga Eixample segueix a la zona alta de la classificació a quatre punts del líder.
